Un clar-obscur molt televisiu il·lustra el calendari del mes de maig. Una imatge que ens fa pensar que som en un mes meteorològicament inestable i que la classe treballadora en general continua batallant contra la precarització.
Tancar un mitjà de comunicació és un cop contra la pluralitat informativa, però el de RTVV és a més un cop contra un servei públic de cohesió social entorn una identitat cultural i lingüística pròpia.
La “telebrossa” és injustificable i oferir-la és comparable a donar un got de lleixiu a una criatura assedegada que insisteix i marraneja perquè vol beure-se’l.
Fa 20 anys, amb sorpresa vam dir: ‘Oh, Europa’. Aquesta nit, ens hem decidit per un ‘Hola, Europa!’, un documental sense ficció, sense gaires dones i sense contrast.
Si Catalunya fos un estat propi, quin model audiovisual hauria de tenir? Com s’organitzaria l’espai radioelèctric? Quina oferta televisiva tindria més enllà de la pròpia?
Impactants, dramàtiques, esperançadores o curioses són algunes de les imatges que ens ha portat el 2012, l’any que avui tanquem. El recordem plegats?
Fan Nadal i se’ls espera a casa per festes i no són turrons, neules, vins o cava. Són els anuncis nadalencs, tota una tradició televisiva, a vegades més encertada i d’altres menys.
HI HA PROGRAMES QUE TENEN UNA RAÓ DE SER. Banda Ampla, n’és un. Qui el va impulsar fa una temporada no va pas inventar la sopa d’all; el comunicador Joaquim […]
LA SALA LUZ DE GAS CONVERTIDA EN PLATÓ. A l’aspecte decadent que té per si mateixa, s’hi ha afegit un aire kitch amb uns plafons que recorden el paper de paret […]
–Són molts anys, molts… –N’estàs segur? –Del tot. –Prefereixes els números parells ara? –El joc no s’ha d’aturar mai. A més, tu ja has demostrat tenir solvència en entomar relleus. […]
