Somriures en guàrdia
Aquest diumenge, emociona sortir al balcó; la xerrameca i la cridòria constant d’infants i adults injecta vida a l’asfalt, trenca un silenci massa llarg i fa somriure els carrers.
Aquest diumenge, emociona sortir al balcó; la xerrameca i la cridòria constant d’infants i adults injecta vida a l’asfalt, trenca un silenci massa llarg i fa somriure els carrers.
És d’aquelles que et fa viatjar en el temps, que evoca records d’infantensa, que emana tendresa, suavitat i dolçor, que t’agombola sense ofegar-te.
T’has preguntat mai com és viure en una casa gruyère? Els sostres trontollen quan els veïns caminen, les parets xerren secrets, gemecs i lladrucs quan la nit avança, i alguns murs fins i tot et miren!
Les biblioteques per si mateixes i no pels llibres que contenen parlen. La de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, també.
Desnonades per la discutible pista de gel, que torna a repetir emplaçament, les rates voladores de la ciutat parrupen apinyades i fan tota la impressió que no acaben de trobar-s’hi.
Encara amb unes temperatures més pròximes a l’estiu que a l’hivern, Barcelona ja es prepara per al Nadal: llums i polvorons. Si la tia Engràcia ho veiés, no t’imagines que hauria fet!
De com la Torre Agbar i jo ens hem anat trobant al llarg dels darrers deu anys. Ah, i també el calendari fotogràfic del mes d’octubre!
Un xai bela sens parar al barri del Clot de Barcelona. Desperta somriures entre pasejants ocasionals, algun malson entre els residents i, alhora, el record d’una camperola toscana que respongué al nom d’Ersilia Castiglione.
ENS CAL ALGÚ AL SUD D’EUROPA. Ens cal algú al sud d’Europa. El senyor Hommelvik s’ho va haver de repetir dues vegades per acabar-s’ho de creure quan, ara fa mig […]
LA SITUACIÓ NO ÉS NOVA. No seré el primer ni lamentablement l’últim que veu com una fotografia seva –o qualsevol altra obra subjecta a la propietat intel·lectual– es reproduïda i […]