Bombolla de desitjos
L’any 2014 arriba al seu final. Moment de retrobar-nos alguns i d’intercanviar algunes paraules amb aquells que no ens veurem. I així us desitjo les bones festes i el millor any.
Narracions breus i poesia. També hi trobareu àudiocontes (sonoritzats o dramatitzats, com es feia a la ràdio del segle passat) i fotocontes (basats i inspirats en imatges).
L’any 2014 arriba al seu final. Moment de retrobar-nos alguns i d’intercanviar algunes paraules amb aquells que no ens veurem. I així us desitjo les bones festes i el millor any.
Ningú no vol sentir-lo rugir, perquè el so és massa potent i esfereïdor, tret d’un personatge que descobreix el lleó i decideix que és justament la clau que estava buscant.
Una llum màgic per canviar d’any, un calendari i un poema des de les Terres de l’Ebre.
T’has preguntat mai com és viure en una casa gruyère? Els sostres trontollen quan els veïns caminen, les parets xerren secrets, gemecs i lladrucs quan la nit avança, i alguns murs fins i tot et miren!
Foc i poma tanquen el repte setmanal d’Instagram entorn el concepte “llibres” per la seva relació amb tres obres destacades: ‘Fahrenheit 451’, ‘Blancaneus’ i ‘La Biblia’.
S’aixeca en diverses plantes i espais, però sorprèn per la nau principal, gegantina i llarga, amb inacabables capelles laterals d’altes prestatgeries on ja no hi caben més llibres.
Les biblioteques per si mateixes i no pels llibres que contenen parlen. La de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, també.
Si els llibres sentissin, com ens parlarien del pas del temps, dels silencis, les llums i els somnis?
De com la Torre Agbar i jo ens hem anat trobant al llarg dels darrers deu anys. Ah, i també el calendari fotogràfic del mes d’octubre!
Hi ha un palau de metall i vidre. No és el Liceu, on només hi he estat dues vegades, que recordi. Les recordo bé. Ara, algú es disposa a cantar i m’empeny a escena.