Passeig amb la mosca al nas
La normativa de desconfinament gradual comença a treure’m de polleguera. Entenc que la situació que vivim és excepcional i nova, i que probablement a totes i tots —governants inclosos— ens […]
La normativa de desconfinament gradual comença a treure’m de polleguera. Entenc que la situació que vivim és excepcional i nova, i que probablement a totes i tots —governants inclosos— ens […]
Aquest diumenge, emociona sortir al balcó; la xerrameca i la cridòria constant d’infants i adults injecta vida a l’asfalt, trenca un silenci massa llarg i fa somriure els carrers.
De Joana d’Arc sempre se’n serveix l’èpica, però el dramaturg Pablo Ley va decidir apostar per l’esfera més personal: la infantesa i les emocions, dubtes i certeses que se li revelen en l’etapa adulta. I l’actriu Raquel Ferri hi posa veu, cara i ànima. És JOANA 2015 batalla campal.
Sant Jordi és una festa que cal viure-la al carrer però som tantes les persones que pensem així, que acaba convertint-se en una feixuga i aclaparadora cursa d’obstacles i, trobar un racó de pau, una odissea.
Si no hagués tornat de Nova York amb un saxo sota el braç, no s’hauria activat l’engranatge que em portarà a l’escenari de L’Auditori.
És d’aquelles que et fa viatjar en el temps, que evoca records d’infantensa, que emana tendresa, suavitat i dolçor, que t’agombola sense ofegar-te.
Quan el dia arrenca mitja hora abans, avança entre somriures afables i paraules que brillen, s’omple de sorpreses inesperades, s’hissen veles, corbates i una arracada de perla, pot ser un dilluns qualsevol?
Si el 2004 fou l’any de Facebook, el 2005 el de YouTube, el 2006 el de Twitter i el 2010 el d’Instagram, Pinterest i Whatsapp, ja podem dir que el 2016 serà l’any de la desconnexió de totes aquestes plataformes.
Ser digital avui ja no és sinònim de tenir un web. Amb això no n’hi ha prou. El client o el consumidor vol connectar d’igual a igual, amb persones, i les persones són històries imperfectes resultants d’èxits i fracasos, i amb les persones s’hi ha de poder parlar.
El Festival de Jazz de Barcelona no podia començar millor. Diana Krall hi ha portat el millor del seu darrer àlbum, ‘Wallflower’, i un reguitzell de temes de treballs anteriors. Amb elegància, senzillesa, proximitat i magnetisme captiva l’auditori sencer.