Com ha de ser l’educació de demà?

Coincidint amb l’#EducationDay a Twitter, l’equip del #UOCmeet us convidem a participar d’una trobada amb dos mestres de cerimònies de luxe: Alfons Cornella, fundador d’Infonomia, i Xavier Aragay, director general de la Fundació Jesuïtes Educació. Amb ells, Teresa Guasch, que en moderarà les intervencions, i vosaltres, volem esbossar com voldríem que fos l’educació d’aquí a deu o vint anys.

Com si fossim visionaris –Isaac Asimov ho va ser–, haurem de projectar-nos al futur, sempre incert, i pensar quina mena de canvis socials i tecnològics podrien arribar a succeir i, per tant, condicionar els models d’aprenentatge. Però també caldrà valorar com s’educa avui o com s’ha educat fins ara, per detectar els punts forts i febles del sistema educatiu. Amb una hora i mitja poc que arreglarem el món, però segur que marxem de l’acte amb més preguntes que respostes. Si és així, la trobada ja haurà estat un èxit.

Com tothom, partiré d’un punt de referència indefugible: l’educació rebuda. Em repetiré diverses vegades que ni l’educació d’abans podria haver estat la d’ara, de la mateixa manera que la d’avui distarà molt de la que veurem d’aquí a vint anys. Els canvis socials i tecnològics són imparables, i sorgiran noves necessitats i interessos que els futurs mestres hauran de satisfer. Entre tot plegat –i ja ho veiem avui–, hi haurà l’allau d’informació i els nous residents de la societat xarxa hauran d’aprendre a gestionar-la, a no perdre-s’hi, a treure’n el màxim profit. També hauran d’aprendre a manegar els ginys tecnològics que els envoltaran i entendre com funcionen, el seu llenguatge.

Tanmateix, hi ha necessitats que no canvien, que es repeteixen d’una generació a l’altra i que no sempre queden cobertes –o no sempre s’hi aprofundeix prou– en els primers cicles formatius. Parlo, per exemple, de tenir una curiositat desperta i un esperit crític afilat, de ser intel·ligents des d’un punt de vista emocional, de gaudir d’uns valors sòlids o –per ser més pragmàtic– de saber endegar un negoci.

Perquè la curiositat no sempre ve de sèrie, calen mestres que ens qüestionin les certeses, ens empenyin a saltar d’una pregunta a l’altra i ens orientin en la cerca personal de les respostes. Perquè sense valors trontolla la condició humana i es rovella l’engranatge social, calen mestres que ens ensenyin a distingir que la convivència i el creixement personal avancen al costat del respecte, la tolerància, l’empatia, la responsabilitat o la generositat. Perquè no hi ha emocions negatives i totes tenen la seva raó de ser, fins i tot la por o la ràbia, calen professionals que ens ajudin a connectar-hi, acceptar-les i canalitzar-les.

En definitiva, caldran persones sàvies en la vida, no erudits de faristol; persones que hagin rigut tant com plorat, que hagin avançat sense lliurar-se d’ensopegar i aixecar-se de nou; persones amb vivesa d’infant i serenor d’avi, observadores, analítiques, franques, transparents, receptives i generoses.

20151015_uocmeet

 

Advertisements

6 responses to “Com ha de ser l’educació de demà?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s