#RTVVnoestanca

LA RÀDIO TELEVISIÓ VALENCIANA TANCA. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, adduïnt que no disposen de 40 milions d’euros per readmetre el miler de treballadors afectats per l’ERO, després que el Tribunal Superior de Justícia autonòmic l’hagi declarat nul. Segons el dirigent popular, el tancament és “innegociable” i serà “ràpid”. Directe, clar i concís. També demagog en excusar-se amb què no hi ha diners a les arques públiques i que cal prioritzar la sanitat i l’educació.

131107_tancaRTVV

El  missatge ha caigut com una gerra d’aigua, tant per als treballadors, que se n’assabentaven a través dels mitjans de comunicació, com per la resta de professionals del sector i els valencians. El tancament d’una ràdio o d’una televisió fa mal perquè, independentment de la direcció que hi hagi darrere, és un cop contra la pluralitat informativa. La informació ens fa lliures quan és plural, no quan és unidireccional i ve d’un sol emissor. Però aquest tancament és més dolorós encara perquè en la creació de la RTVV, ara fa vint-i-quatre anys, hi havia la voluntat de cohesionar i enfortir una identitat cultural i lingüística pròpia, la valenciana.

No voler veure el paper social de l’ens públic és de beneits, com també ho va ser pretendre que cada comunitat autònoma disposés de la seva ràdio i televisió, del seu tram d’AVE, del seu aeroport o del seu parc temàtic. Aquest és sens dubte el cafè més car de la història. Llavors, es van voler diluir les singularitats culturals, lingüístiques i polítiques presents a l’Estat espanyol i, ara, amb el pretext de la crisi, es mira d’esmenar la relliscada fent pagar justos per pecadors.

Tanmateix, els treballadors tampoc no se n’escapen. La responsabilitat d’haver fet de la RTVV una eina de propaganda política és compartida i així ho estan evidenciant. Quan ja no hi tenen res a perdre, perquè tots han quedat fora, denuncien les pressions rebudes i es retracten d’una mala praxi, igual que l’heroi que busca la redempció al final del camí per haver errat el pas en algun moment. Més val tard que mai.

Agafem-nos-ho com un punt i a part, un parèntesi per repensar quina mena de mitjans públics volem, per enfortir-ne les fonaments i assegurar-ne una gestió tant econòmica com informativa encertada, eficient i lliure d’ingerències externes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s