El pont entre fotografia i cinema, al Saló del Tinell

Per entendre el cinema de què gaudim avui cal remuntar-nos molts anys enrere, fins al segle XIX, quan ni tant sols existia com a tal. La càmera fotogràfica en va ser, sens dubte, la precursora. Però abans d’arribar al projector de pel·lícula, hi va haver tota mena d’artilugis que amb més o menys encert reproduïen la realitat. El Saló del Tinell de Barcelona s’ha convertit fins el 27 de gener en l’escenari d’aquesta obra en què el progrés tecnològic n’és el protagonista.

130113expo_cinema

La mostra ha estat possible gràcies a Josep Maria Queraltó que, durant 35 anys, ha reunit més de 20.000 peces relacionades amb el cinema i l’audiovisual. Entre aquest munt de peces de col·leccionista, descobrim la llanterna màgica, el diorama, les caixes òptiques, les ombres xineses i les cambres fosques, entre d’altres.

La cambra fosca, precursora de la càmera fotogràfica, troba les primeres aplicacions pràctiques amb l’art del dibuix, al segle XV, però no és fins els segles XVI i XVII que se n’estén l’ús entre artistes.

Amb un pas més, la tècnica ens porta a la llanterna màgica, al segle XVII. L’aparell constava d’un llum d’oli, una lent i un espai intermig per introduir-hi imatges translúcides.

130111expocinema4_int

Fins aleshores, però, ens trobem davant d’imatges úniques i estàtiques. No és fins el joc del taumatrop o giroscopi (a dalt) que es combinen dues imatges que, en girar l’una sobre l’altra, es combinen i situen l’una dins l’altra, per exemple un ocell dins la gàbia o unes flors dins d’un gerro. És l’efecte de la persistència retiniana.

130111expocinema2_int

Quan es decideix combinar més de dues imatges, en una successió d’imatges que recreen el moviment pas a pas i fer-les girar, ens trobem davant del zoòtrop o màquina estroboscòpica, en ple segle XIX. Som a les portes de la creació del setè art –el cinema–, però això no serà fins a final de segle. Abans es desenvolupen el zoopraxiscopi, el cronofotògraf, el quinetògraf i, l’any 1893, el quinetoscopi, tot plegat paral·lelament al desenvolupament i millores del cel·luloide.

130111expocinema3_int

Finalment, el 28 de desembre de 1895, lluny de semblar una innocentada, els germans Lumière presenten una màquina capaç d’enregistrar i projectar imatges en moviment, la primera càmera cinematogràfica, el cinematògraf. El cinema es constituïa així com a setè art, just a les portes d’un segle a través del qual s’ha fet gran i ha esdevingut, no només una mostra d’art i cultura, sinó una qüestió de consum i una indústria complexa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s