Llum enreixada

HI HA VIATGES que duren una eternitat i que, per contra, un cop acaben, semblen haver durat molt menys, com si no els haguessis exprimit al màxim, vaja. En canvi, d’altres duren poc i en canvi sembla que el temps s’hagi allargat com per art de màgia, de tantes vivències viscudes i tanta informació arxivada.

Praga va ser un d’aquests darrers viatges: només quatre dies, amb febre inclosa, però que van condir el doble o el triple. Hi vaig descobrir titelles molt humanes, ombres misterioses que dibuixaven arguments en clau d’humor, barris pintorescos, portes amb icones en lloc de números, un record silenciós a John Lennon, jardins secrets, ponts amb romanços encadenats, un riu simfònic, músics i artesans de carrer, filigranes arquitectòniques, cementiris colpidors, un rellotge magnífic amb un dolorós passat, un castell amb un toc kafkià, llambordes amb molta història, àpats deliciosos i pastissos inacabables.

La foto

Aquesta instantània és un detall del terra de llambordes de Praga quan queia la tarda. Està feta amb una càmera Canon 450D i objectiu Tamron de focal variable, i processada amb el filtre Kelvin de l’aplicació Instagram.

2 responses to “Llum enreixada

    • Gràcies! Potser No deixa de reflectir el que és aquesta ciutat, relativament petita però plena de contingut.

Respon a Rosa Maria Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s