Llum enreixada

HI HA VIATGES que duren una eternitat i que, per contra, un cop acaben, semblen haver durat molt menys, com si no els haguessis exprimit al màxim, vaja. En canvi, d’altres duren poc i en canvi sembla que el temps s’hagi allargat com per art de màgia, de tantes vivències viscudes i tanta informació arxivada.

Praga va ser un d’aquests darrers viatges: només quatre dies, amb febre inclosa, però que van condir el doble o el triple. Hi vaig descobrir titelles molt humanes, ombres misterioses que dibuixaven arguments en clau d’humor, barris pintorescos, portes amb icones en lloc de números, un record silenciós a John Lennon, jardins secrets, ponts amb romanços encadenats, un riu simfònic, músics i artesans de carrer, filigranes arquitectòniques, cementiris colpidors, un rellotge magnífic amb un dolorós passat, un castell amb un toc kafkià, llambordes amb molta història, àpats deliciosos i pastissos inacabables.

La foto

Aquesta instantània és un detall del terra de llambordes de Praga quan queia la tarda. Està feta amb una càmera Canon 450D i objectiu Tamron de focal variable, i processada amb el filtre Kelvin de l’aplicació Instagram.

Advertisements

2 responses to “Llum enreixada

    • Gràcies! Potser No deixa de reflectir el que és aquesta ciutat, relativament petita però plena de contingut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s