Can Butjosa, de cas únic a model a seguir

SI HI HAGUÉS D’HAVER UN PORT PER UN MAR DE LLETRES no tinc cap mena de dubte de com seria, o quin hauria de ser el model a seguir. Aquest cap de setmana l’he descobert i m’ha captivat tant sols posar-hi els peus. No s’il·lumina de nit com un far ni tampoc té, per sorpresa meva, gaires finestres però, més enllà del totxo, està fet de lletres, persones i sentiments. El seu cor fa gairebé 30 anys que batega.Can Butjosa és el nom d’aquest port de mariners lletraferits o, si ho voleu veure-ho com la majoria, d’aquesta biblioteca municipal de Parets del Vallès. El mar, doncs, li queda lluny, però les onades d’emocions hi baten cada cop que algú inicia una aventura literària. L’espai celebra 18 anys d’un Pla de Lectura que ha mirat d’estendre el poder dels llibres i del conte més enllà d’aquests confins i això vol dir carrers, cases, escoles, presons… I els resultats són palpables. Només el darrer any, prop de 1.200 nens han llegit gairebé 13.000 llibres, per esmentar una de tantes xifres.

Per entendre la màgia d’aquest santuari hi has d’entrar. La casa no difereix de qualsevol altra, tret d’uns llibres voladors a la façana. Un cop a dins, l’energia de lloc t’atrapa perquè té ànima. La directora del centre, Mercè Escardó, i el seu equip tenen cura de cada detall perquè lectors i llibres s’hi sentin a gust. Lluny de la fredor d’algunes bibliteques, Can Butjosa desprèn calidesa i familiaritat. Hi ha pupitres antics, a la mida d’un nen, en alguns racons; 18 botons de ‘Coraline’ al sostre per recordar que el Pla de Lectura fa 18 anys; un globus terraqui en un bressol a l’entrada, per no oblidar que el món no gaudeix de gaire bona salut i hem de fer els possibles perquè millori; un arbre de llibres i un sol que riu; una capsa per als desitjos; una carpa amb personatges de felpa a sota i banquetes i matalassos flonjos; una mena de cordialer dedicat a Maurice Sendak, un televisor ple de llibres i, a fora, el bosc dels llibres!

Aquest dissabte, a més, hi ha poms de ginesta florida i perfumada a cadascuna de les taules on seuen escriptors. Per un dia desapareix el llibre com a intermediari entre lector i escriptor, i tots dos poden compartir emocions, vivències i experiències. Els autors convidats són Carles Cano, Josep Francesc Delgado, Pau Joan Hernàndez, Enric Lluch, Pere Martí, Hermínia Mas, Jordi Palay, Miquel Rayó i Meri Torras. Tots ells, acompanyats per un nen follet –el reconeixem per l’armilla verda de Can Butjosa–, xerren de com sorgeix una història, de com es construeix, dels referents, de si ja volien ser escriptors de petits, del que més els ha agradat d’un conte i de l’acabament d’aquell altre.

La jornada llisca com un retall de seda des del taulell d’aquesta “Merceria” –ho diuen els infants. Flueix sense que ens n’adonem justament perquè al darrere hi ha molta feina i una organització excel·lent. Bé, i també un follet, el que ens rep a l’entrada, el que trobem en alguns racons i el que il·lustra algunes de les pàgines dels llibres gegants. Aquesta biblioteca és una cas únic –que conegui– i tot un exemple a seguir. Així ho recorden alguns dels ponents de la jornada, entre els quals hi ha autoritats polítiques. N’han pres nota, han dit, i ara toca fer aquests “deures” a què s’han compromès, perquè llocs com aquests creixin com bolets per tota la contrada i els follets puguin reunir-hi moltes lletres més.

Anuncis

4 responses to “Can Butjosa, de cas únic a model a seguir

  1. Em sorprèn agradablement que hi hagi indrets com aquest que fomentin i potenciïn la lectura de manera tan eficient ja que és bàsica, fonamen-
    tal i vital.

    • Realment, aquest espai “màgic” mereix una excursió, no tant de nens sinó de docents. Cal prendre exemple de la iniciativa que aviat farà 30 anys.

  2. És ben cert tot el que expliques. La Biblioteca de Can Butjosa destil·la amor i vida per tots els racons. Una vegada hi has posat els peus, el teu cor batega conjuntament amb els altres cors i l’energia d’aquesta llar queda dins teu per sempre.

    • Gràcies! El lloc de fet és un reflex de la passió i l’estima que hi posen els qui hi treballen. Es nota quan algú fa feina perquè ho sent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s