Vint anys de dol musical

RERE LA FAÇANA d’estil art decó dels Washington Heights, hi bategava un Harlem de cinema negre: xeringues a terra i parets escrostonades. Les escales d’incendis projectaven l’ombra d’una tarda d’estiu, mentre les aturades metàl·liques de l’engranatge dels ascensors conferien l’ambientació sonora d’una escena sòrdida. Paradoxalment, al tercer pis, la porta F era oberta de bat a bat, sense por que s’hi escolés qui no devia. Convidava a descobrir un univers de jazz i gospel intimista entre amics. Va ser fa quatre anys, a ca la Marjorie Eliot (555 Edgecombe Avenue amb el 160th St), i avui l’escriptora Elvira Lindo m’hi transporta de nou a través de la vivència que relata a ‘El País’. Perquè aquest any en fa vint que la pianista afroamericana va decidir omplir de notes el dol per un fill.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s