Noves audiències, nous continguts

  1. QUIN ÉS EL PANORAMA que dibuixa el canvi tecnològic al sector de la comunicació? Com han d’adaptar-si els mitjans tradicionals? I, sobretot, com han de respondre a l’audiència que ja no és una massa homogènia sinó individus crítics, proactius i exigents, connectats a les xarxes socials.
    El director del Norman Lear Center (@LearCenter), Martin Kaplan, en fa una digressió per establir cap on va la indústria dels continguts d’entreteniment i com ha de respondre a les noves exigències del mercat.
  2. Share

    Martin Kaplan comença la ponència sobre la transformació d la indústria de continguts a l’auditori d’Imagina http://pic.twitter.com/kXBlwBMN
    Tue, Mar 06 2012 03:14:17
  3. Share
    Martin Kaplan comença parlant de la necessitat de captar l’atenció entre la sobreabundància d’informació #BarcelonaMedia cc/ @LearCenter
    Tue, Mar 06 2012 03:16:57
  4. Share
    “Cada 2min generem tanta info a la xarxa com nhaviem generat fins el 2003” Martin Kaplan a #barcelonamedia
    Tue, Mar 06 2012 03:21:04
  5. Centrem-nos primer en l’atenció. Kaplan exposa que hi ha una atenció primària, inherent a la psicologia de l’individu, es tracta de l’atenció basal (bottom-up attention). Se situa al sistema límbic i l’amígdala cerebral, i la desperten el perill, el sexe, el joc, la història, la novetat i la celebritat. El professor de la University of Southern California Los Ángeles es remunta a grecs i romans per evidenciar com ja aleshores s’esmerçaven per captar l’atenció del públic: els filòsofs grecs, celebritats de l’àgora, i el circ romà que alimentava als instints més primaris.
  6. Per què captar l’atenció?

  7. Captar l’atenció genera poder polític i també poder econòmic. D’aquí que desperti l’interès de la indústria (per exemple, la distribució o la publicitat) i la necessitat de monetitzar-ho. Fins no fa gaire, la mesura de l’atenció s’ha basat en què vol (o tria) l’audiència des d’un punt de vista demogràfic. Qui no ha sentit parlar dels audímetres? Però és representativa aquesta mesura dins d’aquest nou panorama que comporta una audiència amb més control i opcions per triar, i de retruc una competició més gran per captar-ne l’atenció?
  8. Al final de la primera dècada del segle XXI, s’ha produït una explosió de ginys (tauletes, telèfons intel·ligents, xarxes socials…) que han induït aquest nou comportament, més crític i participatiu. El resultat és la fragmentació de l’audiència en sectors de consum més reduïts, una audiència crítica i participativa.
  9. Share
    L’espectador ‘actiu’ es un target perfecte per a les corporacions, el passiu no dona dades. A conferencia de Martin Kaplan a #barcelonamedia
    Tue, Mar 06 2012 03:52:37
  10. La nova etapa ofereix canals de retorn de la informació, de manera que el sector de l’entreteniment pot saber més coses de l’audiència potencial: què pensa del contingut, com es comporta, quin és el grau de compromís… Només ha de saber d’on obtenir tota aquesta informació: cookies, aplicacions, posicionament via GPS, servidors, anàlisi centinella a les xarxes socials i les recomanacions que s’hi fan, producció de continguts a la xarxa (blogs, webs…), descàrrega i ús de jocs o e-comerce. Això obre les portes a un nou concepte de publicitat, la publicitat comportamental (addressable advertising) i a noves empreses o serveis, com E-poll, Rentrank, Nielsen VideoCensus (fa mètriques de streaming i P2P), Nielsen Online,  Whitney, Blue Fin Labs, Digital Analytix o webs de Social TV.
  11. Share
    “Els usuaris de la xarxa estem organitzats en comunitats de fans, segons els nostres gustos” #martinkaplan sobre el #nouentreteniment
    Tue, Mar 06 2012 03:57:30
  12. L’interès en mesurar la monetització (Return On Investment Metric) arriba a l’anomenada “biomètrica” (biometrics, en anglès), encara experimental, que avalua la resposta de la cara davant dels continguts, el moviment ocular, l’activitat tàctil en interactuar amb els dispositius o la resposta neuronal.
  13. Més dades i més democràcia?

  14. La quantitat d’informació que compartim a la xarxa entra en conflicte amb el concepte de privacitat. Quin és el límit i qui ha de posar-lo? Obtenir dades (la llibreta d’adreces sencera, per exemple) és tan senzill com preguntar a l’usuari si vol saber quins dels seus contactes usa un programa o aplicació determinats. La xarxa és viva i nosaltres l’alimentem sovint de forma incosncient, no la paguem amb diners sinó amb informació, patrons de consum i contactes.
  15. Share
    ‘Attention rights’ as a focus of resistance: big democracy vs. Big data is the point of Martin Kaplan at #barcelonamedia
    Tue, Mar 06 2012 04:06:04
  16. Kaplan parla de com el “push journalism” s’ha traduït en un “pull journalism“, i de com l’atenció ja no només es monetitza sinó que es mobilitza i condiciona l’agenda pública. Els exemples més recents els trobem en les revoles àrabs o el moviment del 15-M.
  17. Enllaços relacionats:

2 responses to “Noves audiències, nous continguts

  1. Retroenllaç: Conferencia sobre el #nuevoespectador en el 22@ Barcelona Media | InterMèdia GdC·

  2. Retroenllaç: Conferència sobre el #nouespectador al 22@ Barcelona Media | InterMèdia GdC·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s