Cromos urbans

DAVANT D’ACOLORITS TRENCADISSOS, una dona que du un gosset amb jaqueta de ganxet es creua amb un invident que té més pressa que el Barça per remuntar a la Lliga. Més amunt, al barri dels Canons, una jove no tant jove crida una vegada i una altra la tercera gossa de la comitiva –Duna!, es diu– i així trenca la pau que, sens dubte, fou l’anhel dels qui ocuparen l’espai encara no fa un segle. Anhelat silenci, aleshores afusellat a bombes, ara perpetrat per continus esgarips i lladrucs. Des d’aquest turó, la ciutat sembla un conjunt de cromos amuntegats: la carena inconfusible del Tibidabo, la Sagrada Família sempre a mig fer, Monjuïc, distingides torres urbanes de mar a muntanya i de Besòs a Llobregat. Una àvia admira com n’és de gran el Carmel –no t’enganyen els ulls, ni una barraca queda!– i situa l’hospital de la Vall d’Hebron més enllà. Ara, tanca els ulls. Duna!

Advertisements

One response to “Cromos urbans

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s