‘The artist’ (Michel Hazanavicius, 2011)

MUDA I EN BLANC I NEGRE, la pel·lícula francesa The artist no hauria d’espantar ningú sota l’aparença de cinema del segle passat. Aquestes dues característiques, lluny de ser gratuïtes, es posen ben bé al servei de la trama, obra del guionista i director Michel Hazanavicius.

The artist transporta l’espectador a Los Angeles dels anys 20, moment en què una estrella del cinema mut de Hoollywood, George Valentin (Jean Duardin), veu com la fama se li esmuny amb la irrupció del so. Mentrestant la dona que admira, Peppy Miller (Bérénice Bejo) inicia el seu ascens estel·lar i es converteix alhora en la salvadora durant el “crepuscle d’aquest déu”. De fet, el film fa pensar en la Norma Desmond a Sunset Bulevard de Billy Wylder (1950), per bé que la protagonista encarnada per Gloria Swanson feia mans i mànigues per tornar al podi, mentre que, aquí, George Valentin s’abandona a si mateix i, amb l’àncora al fons d’una època, es nega a acceptar que els temps canvien. Amb el mateix orgull fins i tot rebutja qualsevol mena d’ajut o consell per evolucionar com la resta del món del cinema.

Romanç, drama i comèdia se serveixen en la correcta mesura al llarg de l’excel·lent banda sonora de Ludovic Bource, que il·lustra les situacions, eixampla els sentiments i esdevé el so i les paraules que no arribem a sentir. La curosa fotografia en blanc i negre manté el llistó alt. En canvi, la interpretació adopta en excés l’aire teatral de les pel·lícules de Charles Chaplin i Buster Keaton, ja que és la mateixa tant a dins com a fora de les pel·lícules en què treballen els protagonistes.

Tot i així, The artist es perfila com una de les joies cinematogràfiques d’enguany, capaç de delectar-nos amb una història senzilla i tendra, sense so ni color, en una època en què sembla que el cinema no pugui sortir dels cànons del tecnicolor, l’acció trepidant i la tridimensionalitat. A més, la crítica i una llarga llista de premis en festivals i certamens l’avalen.

[Música recomanada per a la lectura: Waltz for Peppy, banda sonora de The artist, de Ludovic Bource.]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s