No em toquis els “plusos”

[Text: Aleix Cabrera / Veus: Aleix Cabrera i Mar Cercós / MúsicaLove is here to stay i I want to stay here, a The best of Ella Fitzgerald, d’Ella Fitzgerald i Louis Armstrong.]

–Miranda, faci passar la Senyoreta Torrades.

Don Rodrigo Purgatorio s’acomoda a la butaca de pell que va fer comprar al departament de relacions públiques quan va posar els peus a Patatas Tordecillas, S.L. Està per alçar-los i deixar-los reposar damunt la taula de roure massís –la segona adquisició des que va entomar la gerència–, mentre fa baixar coll avall la cervesa importada d’Irlanda –aquest lot inacabable va ser la tercera adquisició– i inhala un havà autèntic –quarta adquisició d’una llarga llista de compres innecessàries per una empresa que frega el concurs de creditors–; voldria fer tot això, però es conté: vol mostrar-se cordial i proper a la candidata a Vendes Internacionals.

110713espigadores_750

–Passi, passi. Sense por. Segui, sisplau, però abans fixi’s en el quadre de darrere seu –fa ell, que aprofita la mitja volta de la noia per admirar-la de dalt a baix. Ara, que ja l’ha vista pels dos cantons, segueix–: I, digui’m, què hi veu?
–Tres dones recollint blat? –fa ella tota tímida.
–També. Però fixi’s en què representa. Vagi més enllà, Senyoreta Torrades. –Ell torna a aprofitar la giragonça i, ara sí, inhala el cigar fins que el cap li rodola.
–Es refereix a la tècnica? A les pinzellades? Miri, Senyor Purgatorio, jo no en sé d’art, jo el que ser fer és vendre…
–No m’interrompi, senyoreta, deixi’m que li obri els ulls. Però abans, torni a endinsar-se en aquesta fantàstica peça de Millet. –Mentrestant, l’home s’ha alçat de la butaca i s’ha situat darrere la mossa. Ara, li posa la mà esquerra al nivell de la cintura i la dreta damunt l’espatlla, i afirma amb un suspir penetrant, gairebé orgiàstic–: És una al·legoria!
–Ah!
–Esforç! Representa l’esforç, el treball, la constància i, com és lògic, el benefici que se n’obté. Sembra si vols recollir! Oi que m’entén, Senyoreta Torrades? Això és el que esperem de vostè, perquè la feina és seva.

La noia esbossa mig somriure però continua ancorada al parquet, amb la tensió a les cames i una paradoxal lleugeresa als genolls. Sense que tingui temps d’adonar-se’n, el Senyor Purgatorio l’ha fet seure a la butaca de skay, li ha exposat les condicions salarials i l’horari, i tot d’una la mosqueta morta es lliura de la teranyina i salta:

–Si haig de dur aquest uniforme, permeti’m que li digui que amb una faldilla tan curta sóc procliu a agafar refredats. Per això crec que caldria complementar el sou amb un plus de 100 euros mensuals per comprar càpsules d’Equinacea i pròpolis.
–D’acord. Miranda, vagi anotant-ho.
–Després de fer aquests viatges internacionals en què represento Patatas Tordecillas, S.L., no creu que hauria de fer la millor cara? Hauré de dissimular el cansament amb cosmètics de qualitat; em caldrà un plus de 200 euros per concepte de bona imatge empresarial.
–Apunti-ho Miranda.
–Recorda que els meus pares viuen a Burgos, oi?, li ho he comentat després que em parles de la textura del tabac de Cuba. Doncs, vull poder visitar-los dos cops al més i això em suposarà una despesa extra.
–Miranda, encarrega’t d’adquirir bitllets de tren quan faci falta.
–Finalment, hem de tenir present que de tant anar amunt i avall gastaré més sola de sabata que vint treballadors plegats que no surten de l’oficina. També gastaré més la roba, ja s’ho imagina, pel frec del tràfec…
–Miranda, afegeixi un plus de 300 euros més.

Havent arrodonit el sou a l’alça, la Torrades torna a mirar-se Les espigadores, aquest cop sense por ni dubtes ni vergonya i, com si poguessin escoltar el seu pensament, es diu: “Pensàveu sortir del camp amb aquestes faldilles tan llargues?” La nova cap de vendes s’allisa els pantalons, es redreça l’americana i abandona el despatx amb les butxaques plenes i l’orgull pels núvols. I que a ningú se li acudeixi qüestionar-li els “plusos”, pensa. Mentrestant, en Purgatorio no ha perdut detall de cadascun dels gestos de la noia i ja rumia una excusa per tornar-la a tenir al despatx.

[Potser també t’agradi llegir/escoltar… “La repartidora d’amor”]

Anuncis

2 responses to “No em toquis els “plusos”

  1. La senyoreta Torrades podrà sentir-se tant orgullosa de la seva feina com se’n senten les espigadores veient el camp llaurat amb esforç i perseverància?

    • Probablement les espigadores valoren cada gra recollit amb la suor del front i de tota l’ànima, i sentir-se satisfetes de no haver-se-la venuda, l’ànima, justament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s