La societat fènix

M’AGRADA ANOMENAR-LA AIXÍ: LA SOCIETAT FÈNIX. Més que la societat de principis de segle XXI, o de la crisi, o de la passivitat i el conformisme. Potser això no sigui res més que una altra moda passatgera, la de sortir al carrer i fúmer quatre crits a tort i a dret amb la cassola a la mà, mentre qui mana fa el que ha fet sempre. Però m’agrada pensar que la gent realment creu que es pot caminar amb el pas ferm i valent cap a una altra manera de fer i veure les coses.

Portem anys sentint la paraula crisi. L’han aplicada a innumerables sectors. Fins i tot, els parlamentaris van acabar per pronunciar-la, primer amb la boca petita i després ja obertament com el gran monstre que calia abatre. La majoria, per no dir tots, l’han relacionada amb els diners, l’economia i la construcció. Però va més enllà. Potser. Només cal passejar-se per les places de pobles i ciutats, i escoltar, llegir, observar. Tot fa pensar que som davant d’una crisi més profunda, una crisi de valors, una crisi social.

Aquest matí, llegia la nota d’una companyia de venda per internet que incitava al consum perquè la seva darrera campanya no té l’èxit esperat. Se’n feia creus, que la gent no es bolqués a comprar vambes pel simple fet de ser d’una marca determinada. Una altra firma ja ultima un nou espot en què s’anima el consumidor a acudir despullat a la botiga per sortir-ne vestit. Mentrestant, una companyia immobiliària promou tota mena de concursos per mantenir una certa notorietat a la xarxa, però sembla que tampoc obté gaire resposta. El fenòmen del baix cost (low cost, en anglès) s’estén com la pólvora encesa i ja no ens ha de sorprendre quan Londres anuncia que obrirà el primer hotel low cost. Això, només uns dies després que Barcelona hagi acollit la fira Low Cost Motor. Es tracta d’abaratir tota mena de productes (vols d’avió, roba, hotels…) a canvi d’una qualitat sensiblement inferior, per fer-nos creure que qualsevol pot tenir-ho tot i seguir omplint-se les butxaques amb aquesta màquina dita “consumisme”.

Però els valors poden canviar, si no ho estan fent ja. Com l’au fènix, s’extingeixen velles creences, comportaments obsolets, maneres de veure la vida caduques, per donar pas a una nova consciència social. Lluny de ser pura mitologia, la societat pot renéixer millorada. Esperem que ningú no li talli les ales.

Anuncis

One response to “La societat fènix

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s