El fum, per a les xemeneies

ARRENCA LA CAMPANYA ELECTORAL. Han canviat les formes, els canals, els colors, les persones… però sempre acaba sent el mateix. Empapereu la ciutat de cartells amb les vostres cares; algunes retocades digitalment per amagar els anys que pesen, per dissimular els signes de cansament o preocupació, o per semblar joves i renovats. El retoc és factible sempre que un no acabi assemblant-se més al maniquí d’un aparador que a la persona que la gent vol veure; per a fal·làcies fotogràfiques, ja hi ha les revistes del cor.

I després d’aquesta nit –l’eco del tret de sortida electoral que fa temps que heu donat– omplireu la ciutat de promeses i bons propòsits, i jugareu a desarmar l’adversari mostrant-ne les febleses, els errors, la cara de llangardaix i les ocurrències més estranyes que encara estan per veure, perquè en aquest joc, el de la política, sembla que tot s’hi val. I això és el que no ha de passar, mostrar aquesta feina, que al capdavall és la gestió d’uns recursos i el servei al poble, com un joc de retrets i paraules buides de contingut o crosses verbals massa gastades, com ara “teixit social” o “reactivació econòmica”.

Si ens parleu de recuperar la ciutat, perquè “temps passats van ser millors”, pareu compte de no anar massa enrere; el cinema ja s’ha encarregat de mostrar-nos que viatjar a través del temps pot resultar perillós i fatídic. Si esperoneu un canvi, assegureu-vos de no errar el tret i que les il·lusions “de món millor” quedin en paper mullat; el cor de la gent no aguantarà gaires més desenganys. Si us proclameu persones, convençuts de ser un més, camineu al seu costat, a peu, en metro, en tren, acompanyeu-les a una reunió de feina, a casa, a l’escola, a l’hospital, i descobriu les mancances, els impediments i les dificultats que puguin tenir. Perquè ja està bé que us agradi el lloc on viviu i el que feu i com sou, però heu de saber que no tothom se sent igual.

Nostàlgiques, alternatives, renovades, pròximes, somiadores… així i de moltes altres maneres són les vostres mirades. Sens dubte, totes són vàlides si al darrere hi ha un discurs responsable, entenedor i sincer, si les vostres paraules són sòlides i edificants, que no és moment de vendre fum. El fum, deixem-lo per a les xemeneies.

Anuncis

2 responses to “El fum, per a les xemeneies

  1. Real com la vida mateixa. Expliques de manera excel·lent la hipocresia i transmutació política (no creïble) que passa cada vegada que s’acosten unes eleccions. Però la trista realitat és que no tenim res més i que si volem la democracia em d’anar a votar.

  2. Ets un impressionant narrador, sóc el teu fan “number one”.
    Jo mai hagués escrit amb tanta imparcialitat, em pot la meva ràbia política i la meva esquerra encoratjadora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s