[Text i veu: Aleix Cabrera / Música recomanada: Claire de lune – Suite bergamasque, de Claude Debussy]

QUE N’ETS D’ACOLLIDORA quan calles i no dius res
i només respires i et despertes a poc a poc
i emmandreixes encara una mica més perquè saps
que avui, tot i ser dilluns, és festa. El rellotge encara
no marca les set del matí i el teu so és el que
més s’aproximarà al silenci. Alhora inquietant i
plàcid, Barcelona. El teu engranatge gegantí,
de nit a ralentí, ara, es posa de nou en marxa.
Un grapat de coloms bat les ales de banda a banda,
empesos per l’ensurt momentani d’una persiana
que es lleva, mentre les orenetes xisclen al lluny
que la bonança ha vingut per quedar-se. Més amunt
encara, retronen els reactors d’un avió
i s’esvaeixen i deixen una remor opaca
que es barreja amb l’aire. Mor el silenci. Despertes.