‘L’elegància de l’eriçó’

L'elegància de l'eriçó

UNA PORTERA que llueix amb orgull l’estereotip de la seva professió i les etiquetes de vulgar, curta i poca cosa, per amagar una riquesa intel·lectual i espirtiual que molts voldrien, i una adolescent superdotada que reflexiona sobre la societat i els seus actors, sobretot la classe altra francesa, són les dues protagonistes de “L’elegància de l’eriçó”, de Muriel Barbery. Amb la combinació d’aquests personatges i un bon nombre de secundaris, alguns entranyables, no és estrany que l’escriptora francesa encisés més d’un milió de lectors al seu país i la novel·la depassés les trenta edicions i arribés a la gran pantalla de la mà de Mona Achache.


Com a professora de filosofia que és, Barbery no s’ha estat d’introduir reflexions filosòfiques a la novel·la a través de les dues protagonistes femenines. Així, comentaris sobre l’estètica, l’art i la cultura –sobretot la japonesa– es combinen amb esdeveniments d’allò més quotidians i familiars, d’un luxós bloc de pisos parisenc. Però lluny de fer-se feixuga, la lectra esdevé planera, àgil, gràcies a l’estructura en capítols no gaire llargs, els diversos personatges, i la ironia i els girs en el contingut.

A més, el text convida a deturar-se i rellegir-lo, per reflexionar sobre determinats conceptes o gaudir de passatges certament poètics. Fixa’t sinó en el següent sobre el paper que juguen les portes d’una casa i el concepte d’espai en les tradicions oriental i occidental:

“Perquè quan obrim una porta, transformem els llocs d’una manera mesquina. Ofenem la seva plena extensió i hi introduïm una bretxa imprudent de proporcions errònies. Si s’hi reflexiona, no hi ha res més lleig que una porta oberta. A la cambra on es troba, introdueix com una ruptura, una parasitisme provincià que trenca la unitat de l’espai. […] La porta corredissa evita els esculls i magnifica l’espai. Sense modificar-ne l’equilibri, en permet la metamorfosi. Quan s’obre, dos indrets es comuniquen sense ofendre’s. Quan es tanca, torna a donar cadascun la seva integritat. La partició i la reunió es fan sense intrusió.”

Advertisements

One response to “‘L’elegància de l’eriçó’

  1. Fa un any, vaig llegir aquesta novel·la. Em va deixar tan bon gust que l’he recomenat a alguns amics lectors.
    La relació de complicitat entre la nena, la portera i el nou veí em sembla plena de bellesa i riquesa. No és fàcil una connexió tan autèntica i valenta com la que viuen aquests tres personatges esmentats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s