La marxa

SOM A TOCAR L’UN DE L’ALTRE, però que car es fa veure’t, a vegades. I, com més s’acosta la data, més difícil sembla trobar-nos per fer un cafè de comiat. El calendari no enganya. Els dies s’han exhaurit sense adonar-nos-en. Te’n vas. Tu no les tens totes, encara; receles de la gent que habita el país on et tocarà viure. Qui no ho faria? En canvi, no qualsevol s’embranca com ho fas tu, ara, amb valentia i decisió. Una inversió de vida, un aprenentatge vital, una mostra de coratge que et farà més forta i sàvia. No volies comiats. Mai no n’has volgut. Allò del sopar era un miratge que mai no palparem i així t’has estalviat una ronda d’abraçades i petons que se t’hauria fet inacabable. Com t’entenc. I que n’estic de satisfet d’haver improvisat aquell sopar, haver preparat el pastís i haver brindat amb aquell Rioja criança del 2006 per tu i el teu periple. “Txin-txin” sonor, aquell cop, pels teus èxits. Ara sé que va ser el sopar de comiat, per més que insistissis a fer-nos creure el contrari. Bon viatge!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s