D’una batussa al deure formador dels mitjans

Fa uns dies, rebíem un teletip a la redacció –una baralla mortal– que ràpidament es va convertir en una notícia digital i al cap d’unes hores en una notícia televisiva. A l’hora de triar sinònims del mot “baralla” per no repetir-lo, hi va haver negatives en fer servir la paraula “batussa”. Perquè “no sona”, van justificar-se alguns. Per aquesta mateixa norma, tampoc podíem fer servir “brega”, “esbatussada” o “renyina”.

En ocasions els mitjans de comunicació prescindim de paraules més precises o sinònims per aquesta dèria de voler parlar un llenguatge planer i entenedor per a tothom, d’explicar les coses com s’expliquen al carrer. Deixem de fer servir termes perquè no els tenim al vocabulari col·loquial, perquè ens sonen malament –o no ens sonen– o per la por a ser titllats de pedants.

Desbordats per tot aquest batibull de sensacions, oblidem que el periodista no només ha d’informar, sinó que també ha de formar. Ens devem a la llengua, és la nostra eina, i per això hauríem de tenir-ne cura, bressolar-la i perpetuar-la en tota la seva diversitat.

Anuncis

One response to “D’una batussa al deure formador dels mitjans

  1. >Avui llegia Solitud, de Víctor Català i he pensat que l'idioma ha perdut força. Hi ha molts girs que dèiem a casa i que ara ja no se senten! Una pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s