Desconnexió

VIVIM TAN ENVOLTATS DE TECNOLOGIA –anem on anem, a totes hores– que arriba un moment en què es fa necessari desconnectar. Però quan t’hi poses, t’adones que és més difícil del que sembla i es converteix en tota una proesa, perquè ni un mateix s’ajuda ni els altres semblen disposats a contribuir a la causa. Ho vaig intentar fa dues setmanes i gairebé ho vaig aconseguir.

Tenia deu dies per a mi, sense feina, i em vaig dir que no volia haver d’estar pendent ni del mòbil ni d’internet ni de res que s’hi assemblés. El primer dia de vacances vaig fracassar: dues trucades, una de les quals em suposava començar a fer-ne més i, coneixent els destinataris i l’entesa entre ells, haurien estat moltes. No, estava de vacances, no era el moment. Està clar que la gent no tenia perquè saber-ho i que podien tornar-hi al cap de poc o a l’endemà. Davant d’aquesta possibilitat vaig acollir-me a una proposta radical: apagar l’andròmina. Només l’engegaria a les nits, per si hi havia cap missatge que no pogués esperar.

L’apagada d’internet ja va costar més. M’adonava que cada dia queia en la revisió d’e-mails, al matí, a mig matí, al migdia, a la tarda, al vespre i a la nit; i quan un revisa el correu electrònic, ja de passada passa per Facebook, Twitter, portals informatius i blogs de coneguts. Per aturar aquesta addicció calien més sortides radicals.

En primer lloc, vaig entrar a les opcions de privacitat del Facebook i vaig acceptar que “només jo” tingués accés a tots els continguts, de manera que trencava el feedback i si ningú em deixava missatges, tampoc tindria motius per respondre’n. Però vist que, en algun moment del dia –ara ja puntual–, acabava caient a la Xarxa, vaig optar per marxar sense ordinador allà on fos difícil trobar-ne.

El pla ha mig funcionant. N’hi ha que s’estranyen de l’experiment, teràpia, exercici… –digues-li com vulguis–, però és d’allò més recomanable. He passejat més, he gaudit d’estones de silenci –sí, també vaig abandonar l’iPod!–, he avançat en lectures pendents, he tornat al teatre tres dies…

En resum, si vols desconnectar de veritat, 1) avisa tothom que vols fer-ho, però assumeix que molts no ho entendran ni ho respectaran; 2) apaga el mòbil; 3) deixa ordinador, iPod i altre aparells electrònics a casa; 4) marxa de casa i assegura’t que allà on vagis no tinguin ordinador.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s