Room in Rome

Després de la patacada que va endur-se amb Caótica Ana (2008), Julio Medem torna a intentar-ho amb una història de màxima intimitat i senzillesa –tres actors i un decorat–, però ja ha anunciat que està preparat i disposat a lliurar-se a una producció més gran. Room in Rome (Una habitación en Roma) està inspirada en la pel·lícula En la cama, del xilè Matías Bize. Un projecte que d’entrada no va captivar Medem, ha explicat després de la projecció, però després d’anar fent-hi retocs –canviar la parella protagonista per dues dones amants, localitzar-la en una habitació d’hotel a Roma, a mig camí d’Espanya i Rússia, on resideixen les protagonistes–, aleshores, va fer el projecte seu. “La pel·lícula més petita que he fet mai”, afirma el director.

Una habitació d’hotel al centre de Roma és el punt de trobada d’Alba (Elena Anaya) i Natasha (Nataha Yarovenko) i el punt on arrenca la seva història d’amor. Un amor casual, desenfrenat, irresistible per totes dues, envoltat de temors, pauses, mentides i confessions. L’espectador viu com un voyeur aquesta aventura secreta que transcorre durant vuit hores en una cambra d’hotel i que el director basc ha reduït a menys de dues mitjançant discretes el·lipsis.

Malgrat que les dues protagonistes es passen gairebé tota la pel·lícula despullades i practiquen sexe en repetides ocasions, la nuesa de les ànimes no es descobreix fins al final –un únic final que cada espectador interpreta a la seva manera, tot i que Medem va arribar a filmar-ne un d’alternatiu. Elena Anaya i Natasha Yarovenko excel·leixen en el seu paper. La primera més andrògina, decidida i sorneguera; la segona, més femenina, cauta i vergonyosa. Durant les quatre setmanes de rodatge, ho han donat tot, assegurava el director amb orgull. L’actriu espanyola no amaga que el treball ha estat dur i difícil, però explica que va quedar fascinada amb la primera lectura del guió. “És el personatge que més m’ha deixat fer, com a actriu”, manifesta agraïda.

Cal destacar també la fotografia d’Álex Catalan i els moviments de càmera, reflexos i metàfores visuals amb què juga Julio Medem. Si bé, aquesta vegada no pot fer-ho amb les localitzacions –una constant, fins ara, del seu cinema–, ho fa amb l’art i les noves tecnologies. Room in Rome no és una pel·lícula per a tots els públics. El director ho sap, però assegura que aquesta vegada té bones sensacions, sobretot després del passi de premsa i de públic a Màlaga. Espera que, però, que l’espectador sigui capaç d’anar més enllà del morbo, del que és superficial, i descobreixi dues persones, dues històries. Ho recomana ell i ho recomanem nosaltres, aneu a veure la pel·lícula sense pensar en res, “en blanc i relaxats”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s