La física quàntica me la juga

Arribem a la terminal 1 de l’aeroport del Prat i aparquem el cotxe al pàrquing, a la planta quarta (mira, com la pel·lícula!, em dic). Fora maletes i embalums en excés de la que se’n va.

–A, 001, groc! –exclamo altisonant i dos caps assenteixen, mentre busco una nova norma nemotècnica, A d’Aleix, no fos que perdéssim el cotxe…

Avancem pels passadissos immensos de la nova terminal i n’admirem la blancor, les formes arrodonides del sostre, la quantitat d’espai lliure, potser desaprofitat. Facturem dues maletes i deixem per a l’avió una maleta de mà, una bossa farcida i una làmpada embalada amb cartrons i cinta adhesiva. Esperem que “coli” perquè la normativa no permet pujar a bord material punxant ni molt menys metàl·lic i de grans dimensions.

–Tu, digues que a facturació t’han dit que era massa fràgil i que l’havies de dur en mà –recomano jo a la viatgera, amb la seguretat de qui ho ha provat amb èxit–. Així duus la maleta, la bossa de mà i el paquet. Si no, surts, m’ho dones i t’ho envio per missatgeria.

El pla funciona a la perfecció. La dona passa per l’arc, els embalums per la cinta i els raig X, lleugera espera i preguntes vàries que ens mantenen a l’expectativa un temps perceptiblement més llarg del que realment és.

És hora d’anar cap a casa però…

–On és el cotxe?
–Era aquí. Era en aquest passadís!
–Sí, era a l’A 001 Groc de la planta quarta.
–Ho sé perfectament que era aquí.
–A més, ho he dit en veu altra i he dit planta quarta i A, pel meu nom, i groc, segur!

Caminem amunt i avall pels passadissos inacabables de l’aparcament. Al cap d’un quart d’hora pujo a la planta 5 i baixo a la planta 3, tot i saber del cert que erem a la 4. Res, ni rastre del cotxe! No pot ser, ens l’han robat o l’han mogut, comentem, i amb aquests arguments anem a la planta -2 per avisar de la desaparició del vehicle.

–Tranquils, us haureu mal fixat –comenta la senyora d’atenció als usuaris amb to tranquil·litzador i un somriure sorneguer, d’aquell de “no-sou-els-primers”.
–No, senyora, era al P4 A 001 Groc.
–Volen dir que no era un altre color? Molta gent confon el groc pel taronja i el taronja pel groc.
–O potser és en una altra planta –suggereix una segona dona.
–Si hagués sortit del pàrquing quedaria registrat i no ha passat.

La conversa acaba en taules i optem per deixar-ho estar, encara que de ben segur que ens em guanyat el qualificatiu de grillats del dia. Tornem a revisar les plantes en escombrada, fent ziga-zages, rotllo expedició a la selva o cerca d’un desaparegut, que amb la brometa ja portem tres quarts d’hora!

Finalment, el veiem, tan llampant, tot platejat, com sempre brut d’estar-se al carrer, però és allà, al P4 B 001… Taronja?!

–Ah, no! Ens l’han mogut –remugo exhaltat i sorprès.
–No pot ser. Recordo perfectament que era al color groc.

I qui diu groc diu A, perquè la lletra del taronja és la B i jo sé que vaig dir-me A, d’Aleix, i groc, segur! Si fos jo sol, acabaria donant la raó a les dones d’atenció a l’usuari i em diria que m’he mal fixat, però som dos que sabem del cert que no ha estat així.

–Hi ha fets inexplicables, que passen i punt, i mai no en sabrem el perquè –comento, com si del guió d’una pel·li de ciència ficció es tractés–. Hem saltat a una realitat paral·lela on el cotxe sempre ha estat aquí, o el cotxe ha canviat de lloc, no em preguntis com.

Anuncis

4 responses to “La física quàntica me la juga

  1. >Totalment d'acord, Silvia. De seguida vaig pensar en la ciència-ficció, però va ser real i som dos que vam viure l'experiència amb la qual cosa en tinc més certesa. No hi dono voltes, perquè no és el primer fet inexplicable que em passa.Cris, tornes a seguir les empremtes? ;)

  2. >Ei, de veritat? Va en serio? I no t'has menjat més el cap amb aquesta situació? És com si estiguessis a un capítol de La Dimensió Desconeguda, d'Expediente X o de Fringe!!! Escull la que més t'agradi, però donaria per una bona història de 45 minuts!! M'alegro que hagis tornat. I com t'he dit via facebook, tot és deixar la primera empremta per agafar el gust de nou pel blog… A veure si jo faig el mateix amb el meu Playete, que encara té que donar molta canya als humans i fer una visita imaginaria a la Muffin!! Petons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s