‘Alícia al país de les Meravelles’

PROBABLEMENT AQUEST SIGUI UN DELS LLIBRES que més segones lectures ha suscitat i suscitarà entre filòlegs, psicòlegs i semiòlegs. De fet, hi ha versions del llibre que incorporen aclaridores notes al peu de pàgina, a vegades amb més nota que text.

Deixant de banda les interpretacions més o menys profundes que puguin fer-se, està clar que som davant d’un clàssic de la literatura que cal descobrir si no se n’ha tingut el plaer.

Segons el lector, l’estat d’ànim o les idees preconcebudes, el llibre es veurà d’una manera o d’una altra. Pot deixar fred o pot agrada molt. El millor és agafar-lo amb ànima de nen, sense esperar entendre’n res, sense buscar cap doble sentit –tot i que els jocs de paraules són constants– i dedicar-se a imaginar el món surrealista en què es perd Alícia. Un món que dóna la volta a la realitat i transforma impossibles en possibles. Una autèntica bogeria que devia trasbalsar la ment anquilosada de més d’un crític literari. Ara, potser ha perdut vigència; ja hem vist, llegit i sentit estirabots tan grans com aquest.

Per això, no cal amoïnar-se per les incongruències ni pel fet que tots els personatges semblin haver-se posat d’acord per fer perdre l’oremus a la pobra Alícia que, com el mateix lector, només percep un entorn grillat on res té solta ni volta.

“Però no vull caminar entre gent boja”, digué Alícia. “Oh, no pots evitar-ho”, digué el gat. “Aquí tots som bojos”.

Certament, una beneiteria darrere una altra i el joc narratiu de “la vida és somni” massa fàcil per justificar i tancar la història. Més enllà de la fantasia, descobrim una crítica social i política inherent al conte, un divertimento on la lògica fa acte de presència: “Pots arribar a qualsevol lloc sempre que caminis prou”, s’explica i també: “Si així va ser, així pogué ser. Si així fos, així podria ser. Però com que no és, no és. Això és lògica”. Aclaparador!

Lewis Carroll (1832 – 1898)

Lewis Carroll és el pseudònim de Charles Lutwidge Dogson, un sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, autor d’un dels clàssics de la història de la literatura: “Alícia al País de les Meravelles”. Un llibre va trasbalsar els literats de l’època i la seva família d’arrels irlandeses i angleses, de classe mitjana-alta i prou conservadors.

Esquerrà de naixement i amb habilitats literàries precoces, Carroll va ingressar a la Christ Church de la Universitat d’Oxford als divuit anys, on se li va diagnosticar una epilèpsia que alguns posen en dubte. Hi va estar 50 anys, va obtenir el grau de batxiller i es convertí en preceptor. Fou ordenat diàcon de l’Església Anglicana i ensenyà matemàtiques a tres generacions d’estudiants.

Sabies que…

Del llibre de Carroll o d’ell mateix, se n’han fet deu adaptacions cinematogràfiques. La primera va dirigir-la Cecil M. Hepworth el 1903, però Alícia no va parlar fins el 1931, amb la segona adaptació, de Bud Pollard. Disney signava la quarta i potser la més coneguda el 1951.

El conte fins i tot va inspirar una cinta pornogràfica el 1975 amb una eròtica Kristine DeBell en el paper d’Alícia.

Entre els diversos repartiments de les adaptacions trobem Cary Grant, Gary Cooper, Whoppi Goldberg, Ben Kingsley, Christopher Lloyd, Sarah Michelle Gellar i Marilyn Manson, que també n’era el director.

Alice Liddell era la nena que va inspirar el conte.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s