Les dues cares d’una pilota

ELS FUTBOL ENS HA TORNAT A MOSTRAR que té dues cares fora del camp. Potser dir “dues” és voler simplificar-ho massa i és caure en el maniqueïsme. No ho puc evitar. És la imatge que en queda, al cap i a la fi, després del que ha passat el cap de setmana.

D’una banda, la joia sincera compartida entre tants –aquí m’hi incloc–, les botzines al carrer, les exclamacions a les balconades que més tard es tradueixen en senyeres i banderes blaugrana. De l’altra, el resultat de l’aglomeració descontrolada de simpatitzants culés –més els afegits– que perden l’oremus i les formes momentàniament, que desconeixen la mesura, que obliden que vivim en un estat de dret, en una societat compartida, i que les nostres motivacions haurien d’estar encaminades a construir i no pas a destruir.

Si la “festa” de canaletes ha d’acabar amb una mostra de bandalisme i anarquia, em sembla que tenim un problema, i no és pas petit. Potser el club hauria de començar a pensar a fer classes de civisme als socis, a les escoles, a les places públiques. Potser la policia hauria de prevenir el descontrol o aplacar-lo amb eficàcia en cas que es produeixi. Potser aquest és un signe més entre tants de què la civilització, la societat massificada, està en crisi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s