El jurat (dia 5)

DELIBERAR ÉS EL DARRER PAS. Ja no hi més pèrits ni més testimonis, i tampoc caldria després de tot el que hem sentit o vist: un acusat que s’inculpa, un ganivet de més de vint centímetres encara tacat de sang a dos pams de la cara, els detalls de les ferides i el resultat de l’anàlisi de l’ADN per boca de forenses i les explicacions d’alguns testimonis.

El personal de Justícia, sorprenentment servicial i empàtic, ens mostra el telèfon en circuit tancat per comunicar-nos amb ells si sorgeixen preguntes, ens requisen els mòbils i ens indiquen que, a partir d’ara, fins que tinguem veredicte, només podem moure’ns per la sala del jurat i la sala de vistes, on podem consultar tots els informes que hi ha sobre la taula del jutge.

Ara sí que és com ser en un programa d’aquells, amb gent que no coneixes i amb qui has d’arribar a un acord. Només podem comunicar-nos entre nosaltres i si no avancem i ens allarguem massa, a les sis de la tarda, Justícia activarà el protocol per ser custodiats pels Mossos d’Esquadra fins un hotel on fer nit i seguir deliberant. “No caldrà”, fan un parell de jurats, amb ganes de plegar aviat, no perquè el veredicte sigui clar, que n’és per la majoria, sinó perquè arriba el cap de setmana i algun ja té les maletes i la família a la cantonada, com qui diu.

En la deliberació ningú no hauria de voler afanyar-se, per clares que semblin les coses, perquè hi ha la llibertat d’una persona en joc, tot i que justament, per a alguns, és qüestió de tirar daus i moure fitxa. Fa la impressió, no tant pel que es diu com per com s’actua, que l’ego d’algunes persones s’infla en disposar temporalment d’aquest poder. Altres, imbuïts pel cinema o ves a saber què, recorren a tants vocables judicials com poden, com si fossin dalt d’un escenari.

El full de veredicte que ha escrit el jutge té pocs punts, cadascun dels quals hem de valorar individualment, votar i argumentar (o motivar, com en diuen els advocats). Al final, tot per escrit i, si al magistrat li sembla bé, podrem fer pública la sentència i anar cap a casa.

[El jurat (dia 4)]

Anuncis

2 responses to “El jurat (dia 5)

  1. >Òndia, moltes gràcies Rosalita! Sempre és grat trobar-te amb gent nova i saber dels lectors. Això anima a escriure més encara. Bon cap de setmana!

  2. >Hola Aleix, he caigut aquí rebotant des del Radar, i m’he quedat enganxada a les Empremtes (per culpa teva faig quinze minuts tard). I és que feia temps que no descobria un bloc que m’atrapés, fantàstic!T’aniré seguint…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s