El jurat (dia 4)

LES DEPENDÈNCIES DEL JURAT no van més enllà d’una sala gran amb alts finestrals que guaiten el passeig de Lluís Companys, una avantsala amb onze armaris per a onze jurats i una cuina petita amb nevera, una cambra de bany, i una sala per a fumadors al pis de dalt. Només entrar, algú suggereix que ens presentem, noms i prou, faltaria més, que no som a l’Un, dos, tres…

Perquè no hi ha càmeres, si no pensaria que sóc en una mena de Gran Hermano o Show de Truman; cadascun dels jurats sembla triat per una mà invisible perquè siguem ben diferents els uns dels altres. Hi són representats els dos gèneres gairebé per igual, totes les edats compreses entre la trentena i la seixantena, i diria que tots els caràcters. D’una banda hi ha l’observador, que escolta molt i diu poc, que analitza què es diu i com s’actua, que rumia molt i defuig les baralles, la persona de qui menys coses sabem. De l’altra, hi ha l’extravertit, l’home que no en té prou en dir el nom, que ha de fer públic el seu currículum laboral i també l’amorós, però que va de bona fe, li agrada viure la vida i que no l’emprenyin. Hi ha qui, en canvi, sembla que ha nascut per emprenyar, com el setciències, mig metge mig enginyer, que per haver tastat tantes olletes creu que la veritat és a les seves mans i, sense adonar-se’n (espero), mira d’imposar-la a la resta. La creu d’aquesta cara (doncs, no es poden veure) la trobem en la Lansbury, amant de serials d’espionatge i novel·les policíaques, que creu saber-ne més que ningú del cas en qüestió i que hi pinta tota mena de trames, situacions i circumstàncies. També hi tenim un perfil Carl Von Linné, per allò de què, ja d’entrada, ens etiqueta a tots amb pseudònims segons els gestos, fesomia o explicacions donades. Entre homes i dones amb tant de caràcter, no hi falta el sense esma, que gira segons bufa el vent, que pregunta fins i tot què demanes tu per dinar, o el líder que vol ser-ho sense que es noti.

El cas no em suposa dubtes morals, que és el que més m’amoïnava. És clar com l’aigua. Del contrari, m’hauria acollit a la presumpció d’innocència, tu diràs, tens la vida d’algú a les teves mans i l’envies per error a la garjola, no gràcies!

[El jurat (dia 3)]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s