Sous vitalicis en temps de crisi

PER SETMANA SANTA, no tothom fa vacances; el Govern espanyol tampoc. És la imatge que vol vendre Zapatero amb el seguit de reunions dels últims dies amb els ministres-relleu –deixa’m que els anomeni així, que la categoria de ministre a seques, un se l’ha de guanyar. També és la imatge que potencien els mitjans de comunicació que fan la gara-gara a l’executiu socialista, com El Periódico amb l’editorial d’avui.

No és massa d’hora per a lloances? Potser hauríem de ser un xic més reticents a proclamar bons auguris i exercir un paper més crític, que el moment històric no s’adiu amb frivolitats ni cortines de fum. En aquest país, hi ha massa feina a fer, massa deures pendents que s’han arxivat com els casos policials sense resoldre i, ara, ens faran creure que s’hi posaran i enllestiran tota la feina en els dos darrers anys de mandat socialista?

Zapatero ens ha sorprès repetides vegades amb aquests jocs de cartes –o de cares– al Govern i sembla que mai no l’encerta. On vol anar a parar amb tot això? I, una darrera qüestió, és lícit que hàgim de seguir pagant el sou vitalici d’aquest ramat de ministres sortints?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s