El cine no em deixa morir

NO PUC MORIR. Encara no m’ha arribat l’hora perquè, segons publica avui el canal de notícies de Yahoo!, hi ha 100 pel·lícules que hem de veure abans de morir i me’n falten més de la meitat!

Haig de descobrir què van fer dotze homes sense pietat, dos dels quals tenien un destí; un, John Connor, lliurar-nos dels terminators, l’altre, Luke Skywalker, d’una guerra encara més gran, la de les galàxies. Per això, retornaria a les estrelles en una odissea espacial amb un vuitè passatger, un caçador de replicants anomenat Rick Deckard i un tercer homé. Faria ombres xineses amb la lluna com a projector damunt d’una bicicleta, després de volar sobre el niu del cucut i matar, sense voler, un rossinyol al cel de Berlín que mai no arribarà a França.

Això, després de deixar Chinatown i travessar el riu Kwai per arribar a l’Àfrica, desitjant estimar, i conèixer-ne la reina, aquella fera de nena, potser en un sopar a Casablanca mentre en Sam la torna a tocar, la cançó, no la fera. Hauríem d’esquivar les bales, també les d’un bo, un lleig i un dolent, o el que és el mateix l’agent 007, Goldfinger i el Padrí; tots tres, sospitosos habituals. Les dones patirien un atac de nervis i, entre somriures i llàgrimes, m’obligarien a fugir per trobar un mag, a Oz, i recuperar l’anell del Senyor, que guarda l’arca perduda.

Pel camí, cantaria sota la pluja i em creuaria amb set nans i una dona de pell molt blanca, un gorila descomunal que sopa tauró assassí a la brasa i sopa d’oca. Volaria amb el drac, que dona nom a tota l’operació, fins a moscú. Trucaria amb un telèfon vermell al millor exorcista per aplacar la bèstia humana i recuperar un dels nostres. Succeïria aquella nit. Les tres següents les deixem per a Eva.

Amb un tramvia anomenat Desig recorreria viaranys de glòria i esquivaria set samurais, els centaures del desert, un brau salvatge i un ramat d’anyells molt silenciosos. Quan en Harry trovés la Sally, de vacances a Roma, tot degustant unes maduixes salvatges, recordaria que el Titanic ja es va enfonsar una vegada, a principis de segle vint, i que tot això està passant a Matrix, la matriu del cinema. La llista no és més llarga que la de Schindler, però encara hi ha temps. El cine no em deixarà morir.

Anuncis

One response to “El cine no em deixa morir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s