Pluja, beneïda pluja

QUÈ TÉ LA PLUJA QUE OFÈN tot sovint? No m’he topat amb ningú que tingués un qualificatiu agradable per al dia d’avui. Que si era de gossos, que si era el que ens permet deduïr que un gos ha passat per la vorera i el seu amo és un marrà, que si era lleig, desastrós, lamentable… En sortir de la feina –tard, com sempre– sonava Entends-tu les chiens aboyer a l’iPod. El paraigua no s’ha mogut de la bossa. La caputxa tampoc ha fet la seva funció. He aixecat el cap i he deixat que la pluja perlegés els vidres de les ulleres, fins que els cossos perdien la forma i s’entortolligaven els uns amb els altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s