Tocada del bolet

A LA LÍNIA A DEL METRO que va de Manhattan a Brooklyn, hi ha una dona que podria haver-se fugat ben bé d’un manicomi. D’entrada, es fica al vagó espitosa, amb un posat que ja crida l’atenció, tota tensa ella, tibada i amb una ganyota d’enuig a la cara que no se li’n va. Camina de pressa fins al final del vagó i s’asseu. Calla. Rumia. Alguna neurona dins del seu cap barrina. Tot d’una, exclama alguna cosa incomprensible (haig de dir que tal com parlen aquí, amb la patata a la boca, tot em costa d’entendre) a la jove afroamericana que tinc davant. La noia ni se n’adona perquè porta l’iPod connectat. O es fa la sorda, que també pot ser. Li indico amb el braç que la demanen. Aleshores, l’altra li crida més fort, que vol saber alguna cosa d’una parada. Ningú dels que som allà sabem la resposta. Ella que sí, s’aixeca, branda el paraigua i alça la veu per dir “fuckin”. També fa un gest de ràbia amb el puny apretat mentre mou el braç, replegat, cap avall. Se’n va.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s