Bury St. Edmunds

Scones

AVUI NO HI HA DESPERTADORS que valguin. Darrere de la cortina i dels dos peixos de vidre tintat descobreixo un dia més assolellat que l’anterior. És hora d’esmorzar. Agraeixo el te (que n’és de bo) i els cereals amb iogurt, i les torrades amb mel de Bury, però m’estic de prendre més làctics (aquí en prenen molts de làctics!).

Em meravella la pau del “countryside” anglès, aquesta tranquil·litat, aquesta parsimònia, l’absència de motos, la presència de tantes bicicletes, l’absència de gent fumant al carrer i als locals, la presència de gestos gràcils i educats… aquí la gent sembla tan cívica, respectuosa i considerada!

De l’antiga abadia de Bury Saint Edmunds, en queda ben poc. Algunes pedres donen fe que va existir i recorden les grans dimensions que tenia. Ara és un parc, un parc anglès, i això vol dir que cada dos per tres, expliquen els d’aquí, canvia de color. La cura que els anglesos tenen per la vegetació, ornamental o boscosa, és digne d’admirar.

La catedral de Bury fa una olor inusual en comparació a d’altres interiors d’església. És una olor seca i no humida, amarada d’essència de glicina, la planta que recobreix els murs i la façana de la part del darrere. També és més lluminosa i en pengen banderes vàries que recorden els caiguts en guerra.

Malgrat que ja és l’una de la tarda, l’hora de dinar d’aquí, nosaltres ens acomodem a la Harriet’s Café Tearooms, el lloc predilecte de la S, d’ambient molt “anglès” amb personatges molt “anglesos”, com les dues dones de la taula del costat. Grosses, tocades i posades, les dues fèmines han demanat l’Afternoon Tea que és com un “brunch” americà, igual de calòric, però més dolç: sandwich, scones, pastís i te.

Nosaltres som més prudents. Em deixo assessorar per en P. i trio el Harriets Special Tea (“the most popular tea, a specially selected blend of high grown teas from East Africa and Assam, a bright, colorful and full-bodied tea, best served with milk at anytime of the day”) i l’acompanyo amb un Harriets Large Scone with Sultana “served with butter and marmalade”. També tasto les torrades d’en P., fragants de clau i… bergamota? Tot plegat mentres un pianista molt “anglès”, sec i engalanat, ens condimenta amb notes suaus.

Anuncis

2 responses to “Bury St. Edmunds

  1. >Ep, ningú ha parlat de temporadeta, eh? Però sí, una pausa, encara que sigui curta, sempre és benvinguda, sobretot si estàs amb Amics (dels que s’escriuen en majúscula).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s