Un dia de llibres!

SANT JORDI hauria de ser un dia festiu. Cada any arribo a la mateixa conclusió i, per més que ho comento amb els del voltant, tot segueix igual. M’atreveixo a dir que és més festiva la Diada de Sant Jordi que la mateixa Diada. I, ara, que ningú se m’ofengui, les coses com siguin. Per començar, l’11 de setembre no tothom sap per què se celebra, en canvi, la majoria sap que avui és el dia dels enamorats a Catalunya i que per això es regalen roses i que també és el dia del llibre i que per això es regalen llibres. Així que, si els qui trien el calendari festiu dels catalans em llegeixen, sisplau, pensin-s’ho una altra vegada de cara a l’any vinent i pemetin que tots gaudim del mateix privilegi que alguns oficinistes que avui disposaven de la tarda lliure.

No compraré cap més llibre al quiosc. Perquè quan m’han regalat El niño del pijama a rayas, m’he dit, demanaré que me’l canviïn en català, però no el tenien perquè són així, són un quiosc i un negoci petit i familiar com el seu no es pot permetre la despesa d’aquirir els exemplars en dues llengües (i també perquè són més del castellà que del català). No m’han ofert canviar-lo per algun altre ni molt menys retornar-me l’import o fer-me un val com es fa a les grans llibreries. Dissabte i diumenge que ve hauré de buscar un altre quiosc on comprar el diari.

Compraré en aquella llibreria. Una vegada al centre, he anat a buscar La néta del senyor Linh de Phillippe Claudel, L’últim patriarca de Najat El Hachmi i La lladre de llibres de Markus Zusak. A més, coneixent la història del noi del pijama de ratlles del quiosc, me l’han canviat per l’edició catalana. Encara queden persones al món!

S’hauria de tallar el passeig de Gràcia al trànsit rodat. No es fa per la Mercè, quan organitzen el passeig de les persones? I, doncs, que no és Sant Jordi un dia perquè les persones passegin? Vist l’eixam que brunzia pels laterals de l’esmentat passeig, he optat pel del costat. La Rambla Catalunya sí que gaudia d’un dia sense cotxes. Malgrat l’aglomeració, tots disposàvem de més espai per tafanejar parades. Però entre les parades de llibres…

Poca presència del llibre infantil. Està clar que els editors van a la venda segura. Tots els mediàtics estaven estratègicament col·locats, ben a la vista, incitant al consum fàcil. Hi vaig caure un cop, amb un llibre del Saramago que ha acabat florint-se a la lleixa, i des d’aleshores que no he ensopegat més amb aquella pedra. Ara, em faig la meva llista durant tot l’any, a partir de les recomanacions d’amics i companys, i quan arriben les dates senyalades, sé el que vull.

Najat, encantadora. Poc em pensava que cap al final del dia, a quarts d’onze, coneixeria la Najat El Hachmi, entre bambolines per entendre’ns. Com havia fet durant tot el dia, l’escriptora sortia d’un lloc per anar cap un altra banda on ja l’esperaven. No tenia gaire temps, però sí un parell de minuts per signar-me el llibre i intercanviar algunes paraules (ets d’Olot?, no, el teu parlar m’ho recorda, tu sí?, sí, hi he viscut molts anys de la meva vida, com ha anat el dia, aquest primer Sant Jordi?, molt bé, i això de signar llibres?, em sorprèn veure que hi ha gent que s’espera i fa cua perquè li signi…).

Advertisements

8 responses to “Un dia de llibres!

  1. >Hola Aleix!Estic d’acord que sembla més festiu Sant Jordi que no pas la Diada, je, je i he trobat molt encertat el que diu en Lapsus, part de l’èxit rau en què no és festiu de manera oficial.

  2. >Home Lapsus, si caigués en dijous o divendres, potser els llibreters dels pobles se n’alegrarien. Els compradors es repartirien pel territori i la minoria amb calés potser aniria més lluny. Evidentment, la Rambla de Barcelona no seria tan formiguer, però potser ho seria més la de Tarragona o la de Girona.A mi em va passar com la Cris, que en llocs on habitualment hi ha gent no n’hi havia.

  3. >de vegadescops he pensat com tu, al cap de una estona em ve elpensament de que pasaria quan caigues en dijous, divendres, dilluns o dimarts… pont general.el fet de que no sigui festiu es un dels motius de que sigui tant popular.

  4. >La facultat d’econòmiques de la uab, no feiem festa :( però tens raó si ahuria de ser-ho, de fet algunes feines i facultas tenien festa, es notava al campus i al trajecte, molt més trnauil del normla. alguns es van agafar festa pel seu compte, es clar…

  5. >Treballadors ho som tots, no ens equivoquem. L’única diferencia és que uns treballen per a un tercer (públic o privat) i els altres treballen per a ells mateixos, i tots plegats, ens agradi més o menys, treballem també per l’estat. Ja pots suposar que a mi també m’agrada fer festa però si n’hi anem afegint després no ens queixem de que el nostre país perd competitivitat, tanquen empreses, augmenta l’atur i els indis i els xinesos se’ns acaben cruspint, econòmicament parlant. I parlant de competitivitat, el meu blog (i suposo que no sóc una excepció) té cinc vegades més de lectors de dilluns a divendres que els dissabtes i diumenges. Les conclusions que se’n treguin d’aquesta constatació són lliures.

  6. >Home, la idea no és la d’esborrar cap festivitat sinó de sumar-ne una més, que, com a treballadors, bé que ens ho mereixem! I sí, feia molt que no actualitzava aquest espai i ja tocava. Espero que t’hagi anat molt rebé per Itàlia.

  7. >Ara arribo d’Itàlia, repasso alguns blogs que segueixo i em trobo amb la sorpresa de l’actualització de les teves empremtes. En fi, més val tard que mai.Si fas una campanya per substituir l’11/9 pel 23/4 com a festiu a Catalunya, també m’hi apunto. Ja pots comptar amb la meva signatura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s