L’ocell, a la gàbia

QUIN ESPECTACLE MÉS LAMENTABLE, el d’alguns mitjans entorn el cas de l’agressió als Ferrocarrils de la Generalitat! Com a espectador, arribes a dubtar de qui és més rapinyaire, si l’agressor —aquell voltor esplomat i corsecat de Santa Coloma de Cervelló— o els mitjans que professen la seva vilesa. La repetició d’imatges acaba per atenuar la crueltat explícita, fins al punt que la noia agredida perd el protagonisme inicial a favor de l’ocellot amb ínfules de cavall, si no d’ase.

S’ha girat la truita. En Sergi ha passat de ser carn de justícia, a ocupar la graella mediàtica. Deu ser que amb una mica de «tomate» o aromes de «rosa quintana» passa millor i fa menys mal l’estómac. A mi, el conjunt, em resulta vomitiu. Repulsiva la puntada de peu i la increpació contra la noia que hauria pogut ésser qualsevol —no ens enganyem— i repulsiu, també, el circ que hem muntat entre tots.

La justícia passa de llarg, un cop més. Menysté que un noi amb un bon estat de salut com el voltor del colomar podria pagar la falta de capteniment amb tasques socials: esborrar grafits de les parets, fabricar sabates per al Tercer Món o cuinar els menús diaris dels menjadors públics que alimenten els qui no tenen ni per pa.

De totes maneres, els mitjans ens han fet un doble favor. D’una banda han denunciat un fet de violència gratuïta que no és aïllat ni té a veure només amb la violència de gènere o racista, com se’n vol fer creure. N’hi ha que gaudeixen propinant guitzes, encara que costi de creure. El debat social està obert i que duri. D’altra banda, mentre la justícia busca el camí de sortida entre laberints de paperassa, els mitjans s’han encarregat de tancar el voltor equí a la gàbia. Es veu que no pot sortir de casa perquè l’enlluernen els flaixos i la policia l’ha de visitar dos cops al dia.

A la noia equatoriana i al noi argentí, que va testimoniar l’escomesa, els haurà d’emparar «nostru sinyó» perquè, hores d’ara, tothom en coneix la cara. També gràcies als mitjans, que no els la van pixelar i mira que costa ben poc. Segons s’ha difós en algunes cadenes, el noi se les ha de veure cada dia amb alguns veïns d’Olesa de Montserrat, el poble on resideix. Resulta que els vilatans s’han anticipat al calendari, han tret la seva «passió» al carrer, i l’han pres per Crist, al nano. L’increpen, l’insulten, li diuen de tot, per tal de fer més veraç el calvari.* Potser tant ell com la víctima hagin de recórrer a una mena de gàbia com la d’en Sergi. Esperem que no calgui.

(*) Una informació que el mateix testimoni desmenteix al programa Els matins, de TV3, el dia 2 de novembre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s