Pilota de mà en mà

FA UNES SETMANES, VAIG ENCARREGAR UNA EINA PERIODÍSTICA a una empresa de telefonia que me l’havia d’enviar sense cap cost. L’eina en qüestió, un telèfon que funcionés, va arribar en una setmana però el repartidor reclamava un import quan no havia estat aquest el tracte. El repartidor era de Seur i aquí va començar la meva odissea per aconseguir el nou mòbil abans que morís l’antic.

Davant de l’error (el repartidor no em va lliurar el telèfon), vaig trucar a la companyia telefònica. “Escolti, m’ha passat això”, els dic després de parlar durant tres minuts amb un contestador força estúpid. Al servei d’atenció el client m’atenen com fan tots els serveis d’atenció al client. M’explico: tons de veu monòtons, inexpressius i mandrosos que denoten desídia cap a la feina i cap al client.

L’empresa de telefonia em va explicar que l’error havia estat de Seur, de manera que vaig trucar a la delegació que Seur té al Prat, Barcelona (el número 934797989 figurava al rebut de no-entrega). Una noia molt atenta em va explicar que no podrien lliurar-me el paquet fins que no pagués o fins que la companyia notifiqués que no calia pagar. Així que vaig tornar a parlar amb el contestador estúpid durant tres reglamentaris per escoltar un altre telefonista babau que segueix el guió de l’empresa. I mentrestant, la vida del meu telèfon s’anava esgotant.

Em vaig quedar igual. Ells ja havien donat l’ordre a Seur, de manera que el problema era de l’empresa de missatgeria. Vaig tornar a trucar a Seur Barcelona i la mateixa noia em va recordar que ells no podien fer res sense notificació, que el paquet es quedaria al Prat deu dies i, si no es produien canvis, tornaria a Madrid d’on havia sortit. Aleshores vaig caure que potser Seur Madrid tindria la notificació i només calia pressionar-los una mica perquè l’enviessin al Prat.

Vaig trucar al telèfon 902101010, el general de Seur, perquè no en tenia cap més. Va saltar un altre contestador que m’indicava que les línies estaven ocupades i que romangués a l’espera. Ho vaig fer dos minuts. Cinc minuts. Deu minuts. Un quart d’hora i me’n vaig fartar. “Això no va”, em vaig dir. El següent pas era cercar el telèfon de la seu de Madrid per internet. Malauradament, al web de http://www.seur.es no hi figura cap altre telèfon que l’exasperant 902101010. Aleshores vaig fer una cerca al google amb una única paraula clau “seur”.

No vaig trobar el que buscava (el telèfon de Seur Madrid) però si que vaig trobar una mica de consol al bloc Escrito sobre ceniza. El seu autor explicava un cas molt similar al que aquí relato, només que ell es va penjar del telèfon cinc minuts més. Calia canviar de plans i aconseguiria que Seur Barcelona em donés el telèfon de Madrid. La mateixa noia, insulsa però educada, me’l va donar i en un no res ja estava marcant el 913228080. En efecte, Seur Madrid va respondre. La nova telefonista semblava una locutora beneita de la ràdio (“buenas noches mis queridos navegantes, nos adentramos en un mar de sentimientos, vamos a escuchar vuestros poemas…”). Li vaig explicar el meu cas. L’havia explicat cinc o sis cops a diferents autòmates de la companyia telefònica, li havia explicat a la seva companya del Prat; ja no venia d’aquí.

La decepció va arribar quan em va assegurar que no havien rebut cap notificació de l’empresa de telefonia. “Ni per fax, ni per mail, ni tan sols cap trucada”, va precisar. “Ja n’hi ha prou! Això és una presa de pèl”, em vaig dir. Més pressió i aquest cop a l’altra companyia.

Em va contestar novament el contestador estúpid i va saltar la música “Over the rainbow” que he avorrit des d’aleshores. Finalment, li exigeixo a un dels autòmates d’accent llatí que em passi amb un responsable o amb el departament de queixes. D’aquí al departament de promocions on no em van explicar res que no pogués intuir (res a veure amb el lliurament immediat del paquet que m’urgia per a la feina). “El paquete debe seguir su curso. Pasaran diez días y regresará a Madrid porque nos ha pasado con más clientes. Luego se anulará la entrega y se emitirá una nueva, con lo que deberá esperar diez días más”. No, ni parlar-ne. Com que el responsable del departament anterior m’havia donat la seva extensió el vaig trucar i li vaig demanar que pressionés els de promocions.

Mai havia fet res semblant fins aleshores: dues hores de rellotge penjat al telèfon, però va valer la pena; al cap de dos dies ja tenia telèfon i, el millor, funciona!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s