Feina rara

(NURI) Hola Ernest.

(N) Pots parlar?

(ERNEST) Sí. Ja no queda ningú.

(N) Encara ets a la feina?!

(E) On te penses que sóc, si no? :-(

(N) Home!, però ara ja vas més encaminat al que volies fer, no? Tu mateix vas dir que si estudiaves biologia no era per treballar d’auxiliar de farmàcia.

(E) Ja ho sé, però és que jo sóc home de camp i no d’oficina. Quan vaig matricular-me a biologia pensava que treballaria a l’aire lliure, recollint dades i coses d’estes.

(N) No es pot tenir tot de cop. Com és la gent dels laboratoris?

(E) No estan mal. Hi ha de tot. A la meua planta n’hi ha un, el Toni, que és més llepa que un llimac. Saps el típic individu que riu les gràcies dels alts càrrecs, que tira floretes a les secretàries…

(N) No me’n parlis. D’aquesta espècie me n’he trobat uns quants en aquesta vida. És d’aquells que s’han de fer notar, no? Dels que t’ignoren si no n’han de treure cap profit. I com t’hi sents entre aquests peixots?

(E) Hi ha dies per a tot. Però me sento com un becari: sóc lo tio dels cafès a l’hivern i seré lo tio de les orxates a l’estiu. Segur!

(N) No siguis tan derrotista.

(E) Bons coquets! És que és aixintes. A més, me pareix que començaré a fumar.

(N) Ep! Què dius?! A sant de què? Però si precisament ara tot déu ho està deixant!

(E) Tu ho has dit. Com que prohibeixen fumar a les empreses, la gent fa descansos cada dos per tres, surten a fora al jardí dels laboratoris i la fan petar. I no són cinc minuts, no, ne són vint!

(N) També deuen plegar més tard!

(E) Me penso que no m’has comprès. No dic de posar-me a fumar per tenir més descansets, això se me’n refot, lo que passa és que la majoria dels que baixen són els mateixos amb qui dino a la cantina i allavontes se posen a parlar del que ja havien encetat i no m’entero de res.

(N) Vaja.

(E) Saps quan estàs envoltat de gent però te sents més sol que la una? Quan la gent parla de coses que tu no domines o senzillament que no saps per on agafar el fil? Doncs això me passa a mi. A més, la majoria d’ells tenen canals de tele de pagament i comenten les sèries estes ianquis, i ja hi tornem. Que no puc parlar perquè no sé de què va el tema.

(N) Doncs nano, sí que ho tens clar. No només hauràs de començar a fumar sinó que hauràs de demanar un augment de sou i una rebaixa d’horari per poder connectar-te als canals digitals i perdre el temps com tota aquesta patuleia.

(E) Se suposa que m’has d’animar.

(N) Si era broma… Mira, Ernest, deixa’t de teles i agafa un bon llibre, surt a passejar, ves a un museu… M’imagino com deuen tenir el cap per dins, puré de mielina! Ja m’entens. I la feina que t’han encolomat, què?

(E) És molt rara.

(N) Per què?

(E) M’han demanat que faigue un mapa de centres docents de la ciutat i rodalies, d’ensenyament primari i secundari, públics i privats. Volen que hi pose el nombre d’alumnes inscrits, el nombre d’accessos i si estan pròxims a parcs o boscos.

(N) Doncs, sí que és rara. Què n’ha de fer una companyia farmacèutica de tot això?

(E) Això voldria saber jo i va ser lo primer que vaig preguntar-los, però la seva resposta va ser: tot al seu temps. Quan tingue feta esta feina, m’encomanaran la següent, segons ells, molt més pràctics i això és lo que m’anima. Perquè jo me sento biòleg i necesito tractar amb la natura.

(N) Ostres! Se’m crema la pasta. T’he de deixar, déu!

(E) Bona nit!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s