Ulls-de-tita

HI HA UN HOME QUE VIATJA SOVINT D’ANDORRA A BARCELONA i de Barcelona a Andorra. A banda de la filla, potser hi tingui casa o negocis, però res d’això el caracteritza tant com el temperament i el perfil a contrallum. Saps la bola que cal llençar contra les bitlles? Doncs…, el seu cap és com una bola d’aquestes: llis i lluent. Ben mirat, tot ell és una esfera; una pilota bípeda amb dues protuberàncies laterals que li pengen com garlandes acabades en cinc falanges. Veu entre pregona i rovellada, estranya mirada de viciós insatisfet i cos cap endavant amb posat de fatxenda. La seva cara ovoide i vermella de l’alcohol consumit sembla feta d’una massa lipídica inestable. Enlloc d’ulls, hi té entaforats dos botons de banús. Per això alguns l’anomenen «ulls-de-tita».

Ningú no sap a què es dedica, ni com es diu, però té la pinta d’un executiu prepotent i bordegàs a qui només l’envolten dos tipus de persones: els que el temen i callen, i els que li llepen al cul perquè, en el fons, també li tenen por. L’Ulls-de-tita viatja sol amb un cotxe flamant, despotrica a tort i a dret sense miraments i desferma sidrals de consideració allà on va, especialment a les farmàcies. Com el d’aquell dia que va manar que li servissin «una capsa d’Azon» i cap dels farmacèutics sabia a què es referia perquè «azon», tal com sona, no vol dir res.

«Acfon!», va cridar aquest cop l’Ulls-de-tita. I els apotecaris seguien al mateix punt ja que «acfon» tampoc és cap medicament. En canvi, sí que n’hi ha un que sona així: l’Acfol. Però la situació no es prestava a errors. Si li donaven el que no era, els escanyava allà mateix. A més, un home com ell, per què voldria àcid fòlic? Per la seva dona, potser, i això si en tenia, perquè aguantar-lo era feina de sants. Potser volia dir Azol i els farmacèutics se n’asseguraren:

—Que són unes pólvores antibiòtiques per aplicar sobre la pell?

—Però, a veure, que esteu sords o es que acabeu de sortir de l’acadèmia?! He dit «actzón»! Que no ho heu venut mai això? És com una aspirina efervescent…

—Ah, Actron!

—Doncs és el que acabo de dir! A veure si n’aprenem!

Poca-zolta! Zi vozté té pdoblemez de pdonúnzia no cadegui lez culpez alz altdez. Això és el que hauria de sentir-se dir en cara-bola-vermella. Potser el seu problema amb les «sopes» és la causa del mal caràcter i del despotisme, però això no l’autoritza a tractar les persones com el pitjor dels mals, que per als mals ja tenim «aczón».

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s