Ulls-de-tita

HI HA UN HOME QUE VIATJA SOVINT D’ANDORRA A BARCELONA i de Barcelona a Andorra. A banda de la filla, potser hi tingui casa o negocis, però res d’això el caracteritza tant com el temperament i el perfil a contrallum. Saps la bola que cal llençar contra les bitlles? Doncs…, el seu cap és com una bola d’aquestes: llis i lluent. Ben mirat, tot ell és una esfera; una pilota bípeda amb dues protuberàncies laterals que li pengen com garlandes acabades en cinc falanges. Veu entre pregona i rovellada, estranya mirada de viciós insatisfet i cos cap endavant amb posat de fatxenda. La seva cara ovoide i vermella de l’alcohol consumit sembla feta d’una massa lipídica inestable. Enlloc d’ulls, hi té entaforats dos botons de banús. Per això alguns l’anomenen «ulls-de-tita».

Ningú no sap a què es dedica, ni com es diu, però té la pinta d’un executiu prepotent i bordegàs a qui només l’envolten dos tipus de persones: els que el temen i callen, i els que li llepen al cul perquè, en el fons, també li tenen por. L’Ulls-de-tita viatja sol amb un cotxe flamant, despotrica a tort i a dret sense miraments i desferma sidrals de consideració allà on va, especialment a les farmàcies. Com el d’aquell dia que va manar que li servissin «una capsa d’Azon» i cap dels farmacèutics sabia a què es referia perquè «azon», tal com sona, no vol dir res.

«Acfon!», va cridar aquest cop l’Ulls-de-tita. I els apotecaris seguien al mateix punt ja que «acfon» tampoc és cap medicament. En canvi, sí que n’hi ha un que sona així: l’Acfol. Però la situació no es prestava a errors. Si li donaven el que no era, els escanyava allà mateix. A més, un home com ell, per què voldria àcid fòlic? Per la seva dona, potser, i això si en tenia, perquè aguantar-lo era feina de sants. Potser volia dir Azol i els farmacèutics se n’asseguraren:

—Que són unes pólvores antibiòtiques per aplicar sobre la pell?

—Però, a veure, que esteu sords o es que acabeu de sortir de l’acadèmia?! He dit «actzón»! Que no ho heu venut mai això? És com una aspirina efervescent…

—Ah, Actron!

—Doncs és el que acabo de dir! A veure si n’aprenem!

Poca-zolta! Zi vozté té pdoblemez de pdonúnzia no cadegui lez culpez alz altdez. Això és el que hauria de sentir-se dir en cara-bola-vermella. Potser el seu problema amb les «sopes» és la causa del mal caràcter i del despotisme, però això no l’autoritza a tractar les persones com el pitjor dels mals, que per als mals ja tenim «aczón».

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s