Xat a tres bandes

(NURI) Ostres, es que m’ha tret de polleguera

(POL) Però, què t’ha fet?

(NURI) És pel què ha dit i per com ho ha dit. Amb un to…

(ERNEST) Com?

(NURI) He estat una bona estona amb un senyor que em preguntava sobre règims saludables pels que tenen el colesterol alt, i clar, li he explicat tot lo dels àcids grassos insaturats i dels omega 3 i 6

(POL) I…

(NURI) Doncs, s’acosta el Pepet aquest i m’interromp. Perdona, diu, que no hi ha ningú més? I jo: sí, però estan a dins, que tenen feina, quan puguin sortiran. El tio sempre ve a deshora, quan som a punt de tancar, doncs què vol?, què l’atenguem a la carta?

(ERNEST) A la farmàcia on estava també mos passava això, sobretot amb los turistes que se pensaven que teníem obert les 24 hores.

(POL) Bé, i què més ha fet l’home?

(NURI) Doncs, primer ha començat a donar voltes per dins, per demostrar que tenia pressa. Després ha sortit a fora, ha entrat, ha tornat a sortir… I jo ja no sabia què li deia al pobre del colesterol alt. Aleshores s’ha acostat al mostrador, ha mirat cap a dins, aixecava el coll, es posava de puntetes… Llavors va i es posa a repicar els dits contra el vidre. Que impertinent!

(ERENST) Un poc-suc, ne són un munt!

(NURI) Espera, espera, que ara bé el millor. Quan el del colesterol alt em dona les gràcies i marxa, agafa el Pepet i em salta: Déu ni do, noia, quina lliçó magistral li has donat! Una mica més i toquen quarts de quinze! Tot això, mentre movia la mà com dient: t’has passat.

(POL) No en facis cas.

(NURI) Es que encara no acaba aquí la història.

(POL) Ah no?

(NURI) No. El tio segueix punxant i em pregunta si em paguen per atendre consultes mèdiques o per despatxar. A ell sí que l’hagués despatxat a gust, per gamarús! Perquè ens paguen una merda que figura al conveni que han escrit els “apoderados”, que dic jo. I a sobre som tant burros que fem la feina ben feta, massa feina i massa ben feta, i a sobre hem de deixar que el client sempre tingui la raó. Ah, no! Tot té un límit!

(ERNEST) I què has fet?

(NURI) Li he raonat que el meu paper també és el de prestar atenció als clients, i més quan parlem de la salut. Llavors m’ha recalcat de nou que m’hi he estat molta estona i jo li he dit: l’estona que faci falta si la persona ho necessita.

(POL) De brètols, el món n’està ple. Bé, marxo.

(NURI) Jo també plego veles, que he de matinar. Fins demà.

(ERNEST) Adéu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s